ARTEA (Euskadi). Castellers d' Esparreguera 2001- 2006- 2011

Gràcies a un intercanvi cultural de les escoles de música d’Artea i Esparreguera, els castellers d’Esparreguera varem  anar per primer cop al País Basc. 
Va ser el 22 i 23 de setembre de 2001 per la fira del poble MerkaArtea, on es va inaugurar l’ Ecomuseu del “Caserio” Basc  i una escultura de la dona treballadora basca  i també es celebrava el centenari de la creu en el cim del Gorbeia. Pic emblemàtic dels bascos en general i dels d’Arratia en concret, i que vaig comprovar personalment quan en un sopar al alberg, on estàvem allotjats, em vaig posar a cantar “el monte Gorbea” - cançó que em va ensenyar un monitor basc en unes colònies infantils a  “Castefa” l’any 1966-  i de cop tots els bascos que estaven allà es van posar a cantar-la incloses les cuineres que van sortir de la cuina per acompanyar-nos.

L’actuació castellera principal es va fer en el frontó cobert del poble : pilar de 4 caminat, 3d7,4d7,3d6s,4d6a i acabant amb un vano de cinc on els dos pilars de quatre onejaven la ikurrina i la senyera. El caliu que es respirava allà era molt emotiu.

El diumenge 23 es va anar a visitar el Museu Guggenheim i com teníem moltes ganes de fer castells, a la plaça de fora el museu varem plantar un bonic 4d7.

La segona vegada que varem anar al País Basc va ser el 2 i 3 de setembre del 2006.

L’Alberg estava enderrocat i vam estar aposentats al pavelló d’esports i alguna casa rural.

L’actuació castellera va ser a la Herriko plaza amb una gamma variada de castells de sis pisos. L’anècdota va ser com anomenaven al cap de colla en la noticia del diari..”Cherif”.

El diumenge 3,es va anar a visitar la casa de Juntas de Guernica, va ser molt interessant. En el jardí ens vam fer una foto de grup amb la senyera i la ikurriña.

El 17 i 18 de setembre de 2011 hem fet de moment el darrer viatge a Euskadi, aquest cop acompanyats dels diables,bastoners i la banda d’Esparreguera. El motiu era l’intercanvi cultural amb entitats d’Artea i Amorebieta que van venir a la nostra festa major aquest juliol 2011. S’ha d’agrair en Jordi Navarro, casteller veterà de la colla, que ha coordinat totes aquestes trobades, en especial la darrera.

Aquest any la climatologia va ser més humida amb pluges intermitents.

El dissabte desprès de visitar el MerkaArtea, vam actuar al vespre les quatre entitats esparreguerines. La banda va fer el concert sota un escenari cobert a la plaça, després pel carrer principal el diables feien l’ensierru de les gallines i a la plaça central vam actuar alternant els bastoners i castellers. Després de sopar, dins d’un concert musical, cap al final, un grup de cantants bascos, ens van sorprendre amb un emocionant cant de l’Estaca.

El diumenge anàvem per primera vegada a actuar a Amorebieta, la pluja intermitent però més intensa, no va ser motiu suficient per anul·lar les nostres actuacions i així aprofitant una treva de la pluja el diables juntament amb un grup de txistularis varen fer la cercavila. Després dins d’una glorieta de la plaça actuava la banda i com que la pluja no amainava els castellers vam fer l’actuació dins del frontó municipal amb una capacitat de més de 800 persones, estava ple, donava gust veure aquell quòrum. En la actuació no es van fer castells punta, però es va diversificat la gamma de castells, potser més vistosos de cara l’espectador profà com poden ser castells amb agulla,o aixecats per sota. La senyera i la ikurriña als pilars i la foto de grup  no van faltar.

Cada trobada hi hagut moments de molta emoció. Espero i desitjo d’aquí un temps poder tornar i explicar una quarta visita a Euskadi amb els castellers.

HUNSRÜCK, entre el Rin i el Mosela

Koblenz, la cantonada de la Germània entre el Rin i el Mosela

Aquests estiu, els moments que més he gaudit de les vacances era quan anava a fer senderisme amb la Júlia per la regió del HUNSRÜCK, està a  Rheinland-Phalz (Alemania) entre  les valls del Rhein i del Mosel ( la zona vinícola alemana). Un territori molt conegut pels alemanys ja que aqui es va filmar Heimat, una trilogia de la crónica d’Alemania del 1919 fins el 1999.

Es una serralada de muntanyes baixes entre 400 i 800 m d’alçada on hi ha molta pissarra, pel que fa els boscos hi ha tants de coníferes com de caducifoli i entre els poblets i els boscos molts camps de cereals. 


La quantitat de camins són tants que un mateix pot preparar la seva excursió combinant trams dels diversos circuits, adaptant-lo a les teves necessitats i gustos. Això sí, acompanyat d’un plànol topogràfic de la zona ben detallat.

Bé, també m’ha agradat, aquests trams del Rin i el Mosela  amb els seus meandres, poblets a peu de riu amb el seu castell al turonet i les vinyes inclinades seguint la pendent del terreny, era molt romàntic, per això està declarat com a patrimoni de la UNESCO.

Sense deixar el Rin, va haver una jornada molt festiva que varem gaudir amb els del país. El “Rhein in flammen”. Per la tarda anar a visitar a fons el poble amb jornades de portes obertes dels seus edificis històrics, després al passeig del riu acompanyats amb música pel grup MrGLEEClub menjant el teu bratwust amb vi i al vespre nit de castells de focs dels vuit poblets d’aquell tram del Rin. Personalment el que em va agradar més d’aquest moment va ser la gran quantitat de barcasses de tot tipus i mida il·luminades baixant pel riu seguint els castells de focs correlatius de cada poblet.

Un altre jornada que en va agradar va ser la visita a la ciutat de Köln (Colònia). La catedral és immensa i el seu interior amb les vidrieres de colors i altres tresors artístics semblava una visita a un gran museu. La ciutat també té unes quantes esglésies grans romàniques, de fet li diuen la Roma del nord. Un altre curiositat va ser veure la casa de colònia Nº 4711 on va començar tot això de” l’eau de cologne” que deien els gals. 

Pel que fa el càmping, vaig preferir escollir un el mig de la muntanya abans que els ubicats a peu de riu (va ser una qüestió personal, per seguretat). Era tranquil, espaiós, serveis grans i nets. Molt utilitzat pels holandesos sobretot els que venien de pas d’un o dos dies.

Primeres actuacions de la colla (1994)

Els primers assajos de la colla van ser un divendres 04 de març de 1994.
La nostra primera actuació-simulacre- va ser un dissabte 18 de juny de 1994 a la tarda a la Cercavila del I concurs colles sardanistes La Passió d'Esparreguera.
Anàvem amb camisa blanca i pantaló texà blau i els nostres primers castells en públic va ser un 3de5, 4de5 i p4.
La veritable presentació de la colla al poble va ser a la festa major a la plaça de l'Ajuntament. Era un dissabte 09 de juliol de 1994 a la tarda , encara anàvem amb camisa blanca i pantaló blau. Actuaven amb nosaltres els Xiquets de Reus i els Castellers de Terrassa (que juntament amb els Castellers de Sans són els que ens van apadrinar més tard). Vam fer els primer castells de sis pisos -en aquell moment era tota una proesa per nosaltres- 3de6, 4de6, p4, p4s al balcó.
La nostra tercera actuació va tornar a ser a Esparreguera a la Festa del carrer de l'Hospital, anàvem encara amb la camisa blanca... ( fins a la nostra Diada de Colla, el novembre 1994, no varem estrenar les camises bordeus) aquesta vegada tots sols vam fer  el 3d6, 4de6, p4 i 5de6 carregat ( la nostra primera llenya que ens va ensenyar que els castells es fan al assaig primer).
A partir d'aquí les actuacions properes eren a les poblacions veïnes com Collbató,Sant Esteve de Sesrovires, Castellbell i el Vilar, Abrera,Olesa de M.,etc. i els castells tota la gamma de sis pisos.
El nostre primer castell de set va venir a la festa major d'Esparreguera, aquest cop un diumenge 09 de juliol de 1995 al migdia. va ser la millor actuació de la colla fins aquell moment.
Referent aquesta actuació del primer castell de set pisos vaig trobar uns fulls on resumia la sortida i posava el noms dels castellers que feien de tronc, adjunt enllaç.

  

Pre-història de la nostra colla castellera

Totes aquelles persones que en un moment o altre han mostrat interès per la colla d’Esparreguera, saben, que es va gestar a raó d’una festa escolar del poble, un juny de 1993.

Però el període entre aquella festa i el 04 de març de 1994, data oficial dels estatuts com a associació i que va coincidir en el començament dels assajos de la colla, estic segur que no es recorda.

Remenant paperassa en el meu despatx he trobat uns fulls on anotava les primeres reunions prèvies abans de formar una junta provisional de la colla.

Els fets van anar així, després de la festa de fi de curs de l’escola, molta de la gent que vam participar, se’ns va quedar una llavor dins nostre que durant els propers sis mesos anava arrelant fins que un 28 de gener de 1994 varem fer la primera reunió prèvia, la segona va ser un 04 de febrer i després de fer unes quantes gestions, la tercera reunió prèvia a la constitució com a colla va ser el 25 de febrer  -que podeu veure digitalitzat amb el meu català arcaic- 


 3a reunió                               2a reunió                      1a reunió

De tot això va sortir un primera junta gestora provisional de la colla castellera formada per vuit persones : Carme Álamo, Joan Bonastre, Joaquim Campos, Pedro Cruz, Jordi Navarro, Francesc Oltra, Francesc Xavier Pedrosa i Francisco Javier Poveda. 

Les Falles no m'han fallat

Aprofitant  que la  filla porta un temps vivint  a València, hem anat a veure-la, un cap de setmana, la Júlia i jo,  i de passada anàrem  per primera vegada a la festa gran de la ciutat, les Falles.

La filla viu al voltant del Mestalla i de la universitat, sempre es podia aparcar sense problemes, aquest cop no ha sigut així.

El mateix divendres al vespre arribem i ja comencem a fer un tomb per la ciutat. Des del seu pis fins al centre ja vas notant  l’ambient de festa gran. Veus la falla del barri, la infantil i la grossa, amb els seus espais d’esbarjo de les comunitats falleres, envelat,...

Quan arribes al casc antic, detectem que tots els carrers estan tallats, incloses  les  avingudes.  Veiem una gran desfilada d’associacions falleres amb els seus vestits tradicionals, tant petits com grans amb rams de flors per a l’ofrena a Nostra Sra. dels Desemparats i a Sant Josep i amb bandes de música o grups de grallers (dolçainers) segons gust i pressupost.

Fem una llarga passejada pels carrers il·luminats veient falles i gaudint de l’ambient amb la lluna de València – era una nit de lluna plena, molt plena -.

 A dos quarts de dues de la matinada començà al parc de l’antic Túria, la Nit de foc ( castells de focs) i vam haver de veure-ho uns carrers abans d’arribar-hi, a causa de l’embut que es va formar per la riuada de gent que també anava cap al parc. Durant una mitja hora vèiem com sortien contínuament coets  per darrere dels edificis.

El dissabte vam reprendre la passejada veient noves falles, ara de dia.

A les dues de la tarda feien la darrera “mascletà” a la plaça de l’Ajuntament, arribar-hi va tornar ser una odissea, i vam escoltar la “petardada” pels carrers adjacents a la plaça.

El vespre i la nit, vam estar, exclusivament,  seguint tot el protocol de la Falla del barri “Exposició”, tant de la infantil com de la gran, amb l’arribada dels bombers, ambulància,     canal 9, falleres majors, indult de ninots, etc. 

La cremada de la falla gran va ser una barreja de petards, foc, aigua, cendra i fum negre.

El diumenge al migdia, ja no hi havia cap rastre de les falles, ni les cendres. Aprofitem per a anar a visitar el Palau del Marquès de les Aigües on hi ha el museu nacional de ceràmica.

Les falles no m’han fallat, ha sigut una gran festa que deixarà pòsit en el meu record, però tot i que es viu molt intensament la festa, crec que no repetiré, ja que el soroll dels petards no és el meu fort.

Àlbum Olidespàrrec I

Els primers trenta dies de l'aventura asiàtica dels Olidespàrrec (LaurArnau) ja és un fet.

Clicant a la foto accedireu a la web picassa i si voleu veure-ho millor una vegada dins l'enllaç clicleu la paraula Slideshow ( presentació de diapositives).

enllaç

Olidespàrrec: Xina 1a part

Canvi climàtic,canvi tecnològic

Extret de la web Construcció sostenible del
Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i
Enginyers d'Edificació de Barcelona.

Que tingueu sort !

La Laura i l’Arnau, els nostres fills, han iniciat una aventura al món asiàtic. La barreja de la il·lusió i neguit per part dels pares es fa evident en el primer dia de la seva marxa.

La lectura d’un article de l’Elsa Punset sobre l’escola de la sort ( psicòleg Wisseman) ens ha ajudat a reduït aquest neguit.

Extracte de l’article.

Descartant tot tipus de superstició de cara a la sort.

"Sabem que la gent que diu tenir mala sort està més tensa i ansiosa que la sortosa. I és que l'ansietat ens impedeix obrir-nos a les coses i fixar-nos en allò inesperat".
"Com més t'obstines a trobar alguna cosa concreta, menys coses perceps, perquè el teu cervell es centra només en el que busques. Així que perds oportunitats. "
"Les persones que tenen bona sort busquen activament les oportunitats i creen possibilitats per a que passi alguna cosa diferent en les seves vides. Pensa-ho: és molt fàcil esgotar les possibilitats en la teva vida perquè tendeixes a veure sempre a les mateixes persones, a dir les mateixes coses, a anar als mateixos llocs ... Aviat, ja no queda res de nou per a tu. Però si provoques situacions diferents, noves oportunitats es presenten. Això és sort! "
"Un altre principi de l'escola de la bona sort és considerar-te afortunat" ( Veure el got mig ple)
"Encara que sigui temptador deixar-ho tot en mans de la sort, pensar que les coses han de passar per si soles ... la veritat és que moltes coses estan a les nostres mans. Allà fora, les oportunitats estan esperant que ens fixem en elles, que els fem un lloc conscient perquè puguin ajudar-nos a transformar les nostres vides a millor. "

Ara encara estic més convençut de l’èxit de la vostra iniciativa perquè sé que tindreu sort.

Frases cèlebres ( Estudi Ramon Folch)

"Prefereixo la bogeria del savi responsable a la prudència temerària de l'imbècil"
Pere Duran Farell (1921-1999).

"Es pot comunicar el coneixement, però no pas la saviesa"
Herman Hesse (1877-1962).

"Contra el pessimisme de la raó, l'optimisme de la voluntat"
Antonio Gramsci (1891-1937).

“No hi ha solucions, sinó forces en marxa”
Antoine de Saint Exupéry (1900-1944).

“Els que dediquen la vida a ser bons no tenen temps de fer el bé”
Robindranath Tagore (1861-1941).

“Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que se’n té”
Albert Einstein (1897-1955).

“Per tenir papallones se n’han de patir les erugues”
Antoine de Saint Exupéry (1900-1944).

“Les coses sensates són les coses que sobreviuen”
G. Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831).

“Si no saps on vols anar qualsevol camí és bo”
Lewis Carroll (1830-1895).

“No té cap valor establir ciència, sinó induir opinió”
Galileo Galilei ( 1564-1642).

“L’home és un déu, quan somnia i un captaire quan pensa”
Fredich Hölderlin (1770-1843).

“Un munt de dades no és ciència, tal com una pila de pedres no és una casa”
Jules-Henri Paincaré (1854-1912).

“La millor apologia és l’abundor dels fets”
Anuari del Inst. d’Estudis Catalans (1998).

“No hi ha res més pràctic que una bona teoria”
Alfred N. Whitehead (1861-1947).

“Em diuen que em repeteixo, però és que no em fan cas...”
François-Marie Arouet Voltaire (1891-1937).

“No ens ha de fer por les paraules, un cop hem consentit els actes”
Marguerite Yourcenar (1903-1987).

“No hi ha res més provocador que les actituds sensates”
Claude Lévi-Strauss (n. 1908).

“En temps de crisi, la imaginació és més important encara que no el coneixement”
Albert Einsten (1879-1955).

Un vell, un jove i la gran lliçó de la vida

És un llibre de butxaca que em va arribar a les meves mans en un moment oportú, el dol del meu pare era encara tendre i la sensibilitat als temes de les relacions humanes és la meva debilitat i aquest llibre - recomanat per la meva filla- està carregat d'humanitat.
És la història d'un vell professor que amb una esclerosi lateral amiotròfica (ELA) dóna les seves darreres lliçons al seu antic alumne. Tots els dimarts a casa seva, portant amb molta DIGNITAT l'evolució de la malaltia degenerativa.
El llenguatge és planer, directe, emocionant, captivador. Els apartats que tracte de la seva experiència viscuda potser no estan del tot desenvolupats i et quedes amb les ganes de viure més les situacions, però els valors de les paraules, la riquesa de les emocions, el plaer de la ironia i sobretot la DIGNITAT de la persona fan que es converteixi en una lliçó veritable del sentit de la vida.
Considero que podria ser un llibre referent per a moltes persones necessitades de consol. També crec que seria vàlid com a lectura obligada a l'ensenyament de secundària, perquè a partir del temes exposats al llibre sobre l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, l'amistat, el perdó, la mort... es pot ampliar cada apartat i entendre així - com he dit abans- el veritable sentit de la vida.
És una història plena de sentiments basada en fet reals i això el fa més potent alhora de valorar el seu contingut. L'antic alumne és el mateix autor del llibre Miitch Albom - per cert, és de la meva generació- i el personatge era un professor de sociologia de la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachusetts.