Aprofitant que la filla porta un temps vivint a València, hem anat a veure-la, un cap de setmana, la Júlia i jo, i de passada anàrem per primera vegada a la festa gran de la ciutat, les Falles.
La filla viu al voltant del Mestalla i de la universitat, sempre es podia aparcar sense problemes, aquest cop no ha sigut així.
El mateix divendres al vespre arribem i ja comencem a fer un tomb per la ciutat. Des del seu pis fins al centre ja vas notant l’ambient de festa gran. Veus la falla del barri, la infantil i la grossa, amb els seus espais d’esbarjo de les comunitats falleres, envelat,...
Quan arribes al casc antic, detectem que tots els carrers estan tallats, incloses les avingudes. Veiem una gran desfilada d’associacions falleres amb els seus vestits tradicionals, tant petits com grans amb rams de flors per a l’ofrena a Nostra Sra. dels Desemparats i a Sant Josep i amb bandes de música o grups de grallers (dolçainers) segons gust i pressupost.
Fem una llarga passejada pels carrers il·luminats veient falles i gaudint de l’ambient amb la lluna de València – era una nit de lluna plena, molt plena -.
A dos quarts de dues de la matinada començà al parc de l’antic Túria, la Nit de foc ( castells de focs) i vam haver de veure-ho uns carrers abans d’arribar-hi, a causa de l’embut que es va formar per la riuada de gent que també anava cap al parc. Durant una mitja hora vèiem com sortien contínuament coets per darrere dels edificis.
El dissabte vam reprendre la passejada veient noves falles, ara de dia.
A les dues de la tarda feien la darrera “mascletà” a la plaça de l’Ajuntament, arribar-hi va tornar ser una odissea, i vam escoltar la “petardada” pels carrers adjacents a la plaça.
El vespre i la nit, vam estar, exclusivament, seguint tot el protocol de la Falla del barri “Exposició”, tant de la infantil com de la gran, amb l’arribada dels bombers, ambulància, canal 9, falleres majors, indult de ninots, etc.
La cremada de la falla gran va ser una barreja de petards, foc, aigua, cendra i fum negre.
El diumenge al migdia, ja no hi havia cap rastre de les falles, ni les cendres. Aprofitem per a anar a visitar el Palau del Marquès de les Aigües on hi ha el museu nacional de ceràmica.
Les falles no m’han fallat, ha sigut una gran festa que deixarà pòsit en el meu record, però tot i que es viu molt intensament la festa, crec que no repetiré, ja que el soroll dels petards no és el meu fort.
Ens ho vam passar molt bé :) que xules les fotos! a veure si quan vingui les puc veure totes.
ResponEliminaPer cert, saps la dona ceramista que vam veure la seva exposició i ens va encantar. Adivina qui és!
La dona del ex-president de Colòmbia! toma ya! i té una Fundació taller oficis (molt chula per cert) a Barichara.
http://www.tallerdeoficiosbarichara.com/
http://dalitanavarro.com/