Un dilluns al vespre la professora de català ens dóna com a deures fer una redacció que parli d’algun personatge de la família. Inicialment no sabia quin membre familiar comentar. Podia parlar de la meva sogra la Pepeta, que crec que fa honor al seu nom – amb tot els meus respectes per la meva estimada sogra-. Podia parlar de la meva mare, que fa poc ha fet vuitanta anys, etc., però aquella mateixa nit vaig rebre una notícia de la meva germana dient-me que el nostre pare estava ingressat a urgències.
O sigui que li dedicaré aquesta petita redacció a la vida d’un home que era el fill gran de vuit germans amb el que tot això comporta: que no el van deixar jugar quan tocava per culpa de la guerra civil, que no el van deixar estudiar ni tal sols fer l’ofici que ell volia durant el temps de la postguerra. Malgrat tot, va honorar l' ofici que el seu pare li manà fer. Tots el coneixien pel “Cisco, el paleta”.
Era un home amb uns objectius poc ambiciosos, però la seva perseverança van donar fruits, i ja de casat, després de treballar tot el dia de paleta, anava estudiar a l’Escola Industrial de Barcelona aconseguint més tard el coratge suficient per crear ell la seva petita constructora.
S’ha passat tota la seva vida treballant fent cases per als altres i en el seu temps d’esbarjo fent les cases per als seus dos fills.
Unes de les seves aficions era cantar. Tenia veu de tenor i em recordava molt el tenor canari Alfredo Krauss. Va ser component del Cor Clavé La Fraternitat, de la Coral Ars Nova, de la Coral Gent Gran ubicades a Martorell. A totes les festes familiars i d’amics sempre acabava cantant cançons com Granada, És la moreneta, L’emigrant…
I dic “era cantar”, perquè primer per la seva pèrdua de memòria i actualment perquè està fent la seva darrera lluita entre la vida i la mort , la seva veu s’ha apagat.
El “Cisco” juntament amb la seva esposa sempre varen prioritzar els valors humans davant dels materials i així ho han transmès als seus descendents.
Sempre et recordaré, sobretot quan escolti les cançons que cantaves amb tot el teu entusiasme. El teu fill Francesc.
(24h més tard el seu cor va dir prou. Descansi en pau)
