Gràcies a un
intercanvi cultural de les escoles de música d’Artea i Esparreguera, els
castellers d’Esparreguera varem anar per
primer cop al País Basc.
Va ser el 22 i 23 de setembre de 2001 per la fira del poble MerkaArtea, on es va inaugurar l’ Ecomuseu del “Caserio” Basc i una escultura de la dona treballadora basca i també es celebrava el centenari de la creu en el cim del Gorbeia. Pic emblemàtic dels bascos en general i dels d’Arratia en concret, i que vaig comprovar personalment quan en un sopar al alberg, on estàvem allotjats, em vaig posar a cantar “el monte Gorbea” - cançó que em va ensenyar un monitor basc en unes colònies infantils a “Castefa” l’any 1966- i de cop tots els bascos que estaven allà es van posar a cantar-la incloses les cuineres que van sortir de la cuina per acompanyar-nos.
Va ser el 22 i 23 de setembre de 2001 per la fira del poble MerkaArtea, on es va inaugurar l’ Ecomuseu del “Caserio” Basc i una escultura de la dona treballadora basca i també es celebrava el centenari de la creu en el cim del Gorbeia. Pic emblemàtic dels bascos en general i dels d’Arratia en concret, i que vaig comprovar personalment quan en un sopar al alberg, on estàvem allotjats, em vaig posar a cantar “el monte Gorbea” - cançó que em va ensenyar un monitor basc en unes colònies infantils a “Castefa” l’any 1966- i de cop tots els bascos que estaven allà es van posar a cantar-la incloses les cuineres que van sortir de la cuina per acompanyar-nos.
L’actuació
castellera principal es va fer en el frontó cobert del poble : pilar de 4
caminat, 3d7,4d7,3d6s,4d6a i acabant amb un vano de cinc on els dos pilars de
quatre onejaven la ikurrina i la senyera. El caliu que es respirava allà era
molt emotiu.
El diumenge 23 es
va anar a visitar el Museu Guggenheim i com teníem moltes ganes de fer castells,
a la plaça de fora el museu varem plantar un bonic 4d7.
La segona vegada
que varem anar al País Basc va ser el 2 i 3 de setembre del 2006.
L’Alberg estava enderrocat
i vam estar aposentats al pavelló d’esports i alguna casa rural.
L’actuació
castellera va ser a la Herriko plaza amb una gamma variada de castells de sis
pisos. L’anècdota va ser com anomenaven al cap de colla en la noticia del
diari..”Cherif”.
El diumenge 3,es va
anar a visitar la casa de Juntas de Guernica, va ser molt interessant. En el jardí
ens vam fer una foto de grup amb la senyera i la ikurriña.
El 17 i 18 de
setembre de 2011 hem fet de moment el darrer viatge a Euskadi, aquest cop
acompanyats dels diables,bastoners i la banda d’Esparreguera. El motiu era
l’intercanvi cultural amb entitats d’Artea i Amorebieta que van venir a la
nostra festa major aquest juliol 2011. S’ha d’agrair en Jordi Navarro,
casteller veterà de la colla, que ha coordinat totes aquestes trobades, en
especial la darrera.
Aquest any la climatologia
va ser més humida amb pluges intermitents.
El dissabte desprès
de visitar el MerkaArtea, vam actuar al vespre les quatre entitats esparreguerines.
La banda va fer el concert sota un escenari cobert a la plaça, després pel
carrer principal el diables feien l’ensierru de les gallines i a la plaça
central vam actuar alternant els bastoners i castellers. Després de sopar, dins
d’un concert musical, cap al final, un grup de cantants bascos, ens van
sorprendre amb un emocionant cant de l’Estaca.
El diumenge anàvem
per primera vegada a actuar a Amorebieta, la pluja intermitent però més
intensa, no va ser motiu suficient per anul·lar les nostres actuacions i així
aprofitant una treva de la pluja el diables juntament amb un grup de
txistularis varen fer la cercavila. Després dins d’una glorieta de la plaça
actuava la banda i com que la pluja no amainava els castellers vam fer
l’actuació dins del frontó municipal amb una capacitat de més de 800 persones, estava
ple, donava gust veure aquell quòrum. En la actuació no es van fer castells
punta, però es va diversificat la gamma de castells, potser més vistosos de
cara l’espectador profà com poden ser castells amb agulla,o aixecats per sota.
La senyera i la ikurriña als pilars i la foto de grup no van faltar.
Cada trobada hi
hagut moments de molta emoció. Espero i desitjo d’aquí un temps poder tornar i
explicar una quarta visita a Euskadi amb els castellers.
