 |
| Koblenz, la cantonada de la Germània entre el Rin i el Mosela |
Aquests estiu, els moments que més he gaudit de les vacances era quan anava a fer senderisme amb la Júlia per la regió del HUNSRÜCK, està a Rheinland-Phalz (Alemania) entre les valls del Rhein i del Mosel ( la zona vinícola alemana). Un territori molt conegut pels alemanys ja que aqui es va filmar Heimat, una trilogia de la crónica d’Alemania del 1919 fins el 1999.
Es una serralada de muntanyes baixes entre 400 i 800 m d’alçada on hi ha molta pissarra, pel que fa els boscos hi ha tants de coníferes com de caducifoli i entre els poblets i els boscos molts camps de cereals.
La quantitat de camins són tants que un mateix pot preparar la seva excursió combinant trams dels diversos circuits, adaptant-lo a les teves necessitats i gustos. Això sí, acompanyat d’un plànol topogràfic de la zona ben detallat.
Bé, també m’ha agradat, aquests trams del Rin i el Mosela amb els seus meandres, poblets a peu de riu amb el seu castell al turonet i les vinyes inclinades seguint la pendent del terreny, era molt romàntic, per això està declarat com a patrimoni de la UNESCO.
Sense deixar el Rin, va haver una jornada molt festiva que varem gaudir amb els del país. El “Rhein in flammen”. Per la tarda anar a visitar a fons el poble amb jornades de portes obertes dels seus edificis històrics, després al passeig del riu acompanyats amb música pel grup MrGLEEClub menjant el teu bratwust amb vi i al vespre nit de castells de focs dels vuit poblets d’aquell tram del Rin. Personalment el que em va agradar més d’aquest moment va ser la gran quantitat de barcasses de tot tipus i mida il·luminades baixant pel riu seguint els castells de focs correlatius de cada poblet.
Un altre jornada que en va agradar va ser la visita a la ciutat de Köln (Colònia). La catedral és immensa i el seu interior amb les vidrieres de colors i altres tresors artístics semblava una visita a un gran museu. La ciutat també té unes quantes esglésies grans romàniques, de fet li diuen la Roma del nord. Un altre curiositat va ser veure la casa de colònia Nº 4711 on va començar tot això de” l’eau de cologne” que deien els gals.
Pel que fa el càmping, vaig preferir escollir un el mig de la muntanya abans que els ubicats a peu de riu (va ser una qüestió personal, per seguretat). Era tranquil, espaiós, serveis grans i nets. Molt utilitzat pels holandesos sobretot els que venien de pas d’un o dos dies.
