- El meu tutor,que no te res de budista, crec. Comença totes les classe amb un minut de meditació, per calmar la ment i poder reconduir les energies que porten els adolescents , els fa tancar els ulls i comenta alguna frase per fer pensar. Creieu-me és efectiu, sobretot l’hora després del pati, a primera hora és fàcil perquè venen tots adormits.
- En un Centre docent no existeix la rutina, els mateixos alumnes ja s’encarreguen que no n’hi hagi.
- Cada sessió es diferent, encara que sigui el mateix centre,aula,professor,alumnes inclòs el mateix tema.
- Corroboro l’ importància de portar el “barret groc” de l’optimisme, a l’hora d’educar adolescents.
- La “Tecnologia” és el germà gros del centre, necessita menjar més que els altres. (La despesa de materials per fer tallers).
- Les TIC’s i/o les TAC’s són eines bàsiques per poder aconseguir que cada alumne faci l’aprenentatge al seu ritme.
- El professor amb aquestes noves tècniques ha de fer de guia, però també ha de ser constant a l’hora de fer el seguiment a cada alumne, insistint que facin els exercicis, encara que siguin endarrerits.
- L’Escola digital ja és aquí, i l’alumne passa molt de temps davant l’ordinador. El professor quan vol l’atenció dels alumnes per fer algun comentari a tots, els fa tancar la pantalla.
- La millor manera d’aprendre és fent de professor/a, et re- alimentes dels coneixements que ensenyes.
- Amb una classe interactiva, veus quin grau de motivació té l’alumne pel tema, però també veus, com a professor, la necessitat d’actualitzar-te constantment, degut a les qüestions innovadores que a vegades et fan.
- Segons un inspector, el professor no pot dir que improvisa, és políticament incorrecte, s’ha de dir que fas una innovació total!
- A més de saber fer, cal tenir en compte la qualitat del que fem.
- Al mig d’una classe d’informàtica, comenta el profe : » El nostre inconscient pot acumular una informació de 11.000.000 bits/seg i el nostre conscient uns 50 bits/seg.” Conclusió, vosaltres mateixos.
