Un vell, un jove i la gran lliçó de la vida

És un llibre de butxaca que em va arribar a les meves mans en un moment oportú, el dol del meu pare era encara tendre i la sensibilitat als temes de les relacions humanes és la meva debilitat i aquest llibre - recomanat per la meva filla- està carregat d'humanitat.
És la història d'un vell professor que amb una esclerosi lateral amiotròfica (ELA) dóna les seves darreres lliçons al seu antic alumne. Tots els dimarts a casa seva, portant amb molta DIGNITAT l'evolució de la malaltia degenerativa.
El llenguatge és planer, directe, emocionant, captivador. Els apartats que tracte de la seva experiència viscuda potser no estan del tot desenvolupats i et quedes amb les ganes de viure més les situacions, però els valors de les paraules, la riquesa de les emocions, el plaer de la ironia i sobretot la DIGNITAT de la persona fan que es converteixi en una lliçó veritable del sentit de la vida.
Considero que podria ser un llibre referent per a moltes persones necessitades de consol. També crec que seria vàlid com a lectura obligada a l'ensenyament de secundària, perquè a partir del temes exposats al llibre sobre l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, l'amistat, el perdó, la mort... es pot ampliar cada apartat i entendre així - com he dit abans- el veritable sentit de la vida.
És una història plena de sentiments basada en fet reals i això el fa més potent alhora de valorar el seu contingut. L'antic alumne és el mateix autor del llibre Miitch Albom - per cert, és de la meva generació- i el personatge era un professor de sociologia de la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachusetts.