divendres, 7 de gener del 2011

Frases cèlebres ( Estudi Ramon Folch)

"Prefereixo la bogeria del savi responsable a la prudència temerària de l'imbècil"
Pere Duran Farell (1921-1999).

"Es pot comunicar el coneixement, però no pas la saviesa"
Herman Hesse (1877-1962).

"Contra el pessimisme de la raó, l'optimisme de la voluntat"
Antonio Gramsci (1891-1937).

“No hi ha solucions, sinó forces en marxa”
Antoine de Saint Exupéry (1900-1944).

“Els que dediquen la vida a ser bons no tenen temps de fer el bé”
Robindranath Tagore (1861-1941).

“Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que se’n té”
Albert Einstein (1897-1955).

“Per tenir papallones se n’han de patir les erugues”
Antoine de Saint Exupéry (1900-1944).

“Les coses sensates són les coses que sobreviuen”
G. Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831).

“Si no saps on vols anar qualsevol camí és bo”
Lewis Carroll (1830-1895).

“No té cap valor establir ciència, sinó induir opinió”
Galileo Galilei ( 1564-1642).

“L’home és un déu, quan somnia i un captaire quan pensa”
Fredich Hölderlin (1770-1843).

“Un munt de dades no és ciència, tal com una pila de pedres no és una casa”
Jules-Henri Paincaré (1854-1912).

“La millor apologia és l’abundor dels fets”
Anuari del Inst. d’Estudis Catalans (1998).

“No hi ha res més pràctic que una bona teoria”
Alfred N. Whitehead (1861-1947).

“Em diuen que em repeteixo, però és que no em fan cas...”
François-Marie Arouet Voltaire (1891-1937).

“No ens ha de fer por les paraules, un cop hem consentit els actes”
Marguerite Yourcenar (1903-1987).

“No hi ha res més provocador que les actituds sensates”
Claude Lévi-Strauss (n. 1908).

“En temps de crisi, la imaginació és més important encara que no el coneixement”
Albert Einsten (1879-1955).

dijous, 6 de gener del 2011

Un vell, un jove i la gran lliçó de la vida




És un llibre de butxaca que em va arribar a les meves mans en un moment oportú, el dol del meu pare era encara tendre i la sensibilitat als temes de les relacions humanes és la meva debilitat i aquest llibre - recomanat per la meva filla- està carregat d'humanitat.
És la història d'un vell professor que amb una esclerosi lateral amiotròfica (ELA) dóna les seves darreres lliçons al seu antic alumne. Tots els dimarts a casa seva, portant amb molta DIGNITAT l'evolució de la malaltia degenerativa.
El llenguatge és planer, directe, emocionant, captivador. Els apartats que tracte de la seva experiència viscuda potser no estan del tot desenvolupats i et quedes amb les ganes de viure més les situacions, però els valors de les paraules, la riquesa de les emocions, el plaer de la ironia i sobretot la DIGNITAT de la persona fan que es converteixi en una lliçó veritable del sentit de la vida.
Considero que podria ser un llibre referent per a moltes persones necessitades de consol. També crec que seria vàlid com a lectura obligada a l'ensenyament de secundària, perquè a partir del temes exposats al llibre sobre l'amor, el treball, la comunitat, la família, l'envelliment, l'amistat, el perdó, la mort... es pot ampliar cada apartat i entendre així - com he dit abans- el veritable sentit de la vida.
És una història plena de sentiments basada en fet reals i això el fa més potent alhora de valorar el seu contingut. L'antic alumne és el mateix autor del llibre Miitch Albom - per cert, és de la meva generació- i el personatge era un professor de sociologia de la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachusetts.