Una vegada viscuda aquesta experiència d'estar en el món de la docència a primera línea d'acció. He de dir que vull tornar a gaudir en aquest món educatiu.
Si fas balança dels pros i contres i sent fidel a la meva escala de valors, aleshores no hi ha color la majoria son punts positius.
La millor manera de solucionar conflictes és parlant amb la persona afectada directament. en un centre docent és una pràctica habitual, cosa que he trobat a faltar molt en altres sectors laborals. I ho dic perquè justament per preparar el Pràcticum vaig parlar amb el director i ho vaig donar per fet ( acostumat a la feina, actuant així), però l'error va ser no parlar amb el mateix professor amb qui havia de compartir aquest període. El meu tutor sense potser saber-ho em va donar una primera lliçó.
El contacte amb els professors i personal no docent var ser com m'agrada a mi, o sigui amb tota naturalitat com un membre més de la comunitat, sense excentricitats ni indiferències.
És un centre molt viu, a part de la docència a classe, hi ha molts projectes endegats i activitats extra escolars.
Com a tot arreu la part de burocràcia a vegades és excessiva, però una bona organització en un centre docent és necessària i això comporta molts dossiers.
El punt feble d'aquest institut i segurament de quasi tots és la poca implicació dels pares i mares a formar part d'un mateix equip docent juntament amb els professors tutors per poder donar una millor educació als seus fills. És una assignatura pendent.
Com aspirant a professor de tecnologia. Veig també un punt conflictiu ( no pas feble) el constant canvi de maquinari i programari de les noves tecnologies.
"L'Institut no és només un edifici, o unes parets on passes unes hores al dia, sinó que es tracta d'una cosa viva, un lloc on aprens, et relaciones, et formes personalment i intel·lectual, fas amistats, creixes com a individu i vius noves experiències.
en definitiva, un munt de fets irrepetibles que contribueixen a fer de tú la persona que realment ets".
